La Ruta de l’Ermita de Sant Joan

Avui us proposem un pla genial per fer en familia durant el cap de setmana. Es tracta de l’itinerari. Es tracta d’una ruta sencilla d’uns 5,5km anar i tornar i que podreu fer facilment en poc mes de 2 høres.

Desde de l’Ermita, podreu vuere tota la Conca de Barberà i si us toca un dia clar, fin i tot les muntanyes de Montserrat, els Pirineus i el Mar.

Començem!

L’itinerari:

1. Sortint de l’aparcament de Sant Francesc, agafem l’Av. Manel Ribé fins a la residència geriàtrica Llar Conca de Barberà. Allí trobarem el primer indicador de la ruta.

2. Seguim el cami ample, que poc a poc ens dú al peu de la muntanya. S’arriba a una esplanada on trobarem un indicador de fusta. Triem el cami de la Dreta (El Bosc de Gorrines).

3. A partir d’aquest moment, el camí es convertirà en un sender que comença a pujar. Seguimos pujant mentre gaudim de la vegetació fins a la «pujada final» des d’on ja podem entreveure l’ermita.

4. Després de la pujada, arribem a un nou indicador on s’explica l’història de l’Ermita i el desnivell.

5. En poco minuts ja arribarem a l’Ermita edificada a la roca, i podem veure els xiprers que l’envolten.

6. Per accedir a l’interior només haurem de pujar els graons de l’escala fins a la porta i podremos veure la capella esculpida dins la roca. També podrem veure les dependencies dels Ermitants.

7. Finalment, si encara tenim forçes, podrem pujar fins al mirador.

8. Per tornar, desfarem el camí. Després de la planera agafarem el camí de la Dreta i baixarem pel Camí de Tàrrega. El camí es més ample, i finalment ens desviarem per un trencall a l’esquerra que ens porta a uns marges amb unes padres grosses que ens serviran d’escala. A la següent esplanada trobarem un indicador de fusta per refer el camí cap a Montblanc.

La història

No sabem ben bé quan es va construir l’ermita; hi ha qui diu que va ser fundada el 1412 o 1414 per Na Elionor d’Urgell, però també es diu que ja existia i que ella la va reconstruir sota la invocació de Sant Joan Baptista. En qualsevol cas, sembla cert que Na Elionor, filla de Dom Pere, Comte d’Urgell, hi va fer penitència ben a prop d’allà, a la Cova de Nialó (nom que prové de la corrupció de Na Elionor), durant setze anys, fins que morí, víctima de la pesta, el 28 de maig del 1430, als 52 anys d’edat sent enterrada a Poblet. Durant els segles posteriors, la devoció montblanquina per Sant Joan anà creixent i a l’ermita hi anaren fent vida diverses generacions d’ermitans fins a la Guerra Civil del 1936. Com era d’esperar, el juliol d’aquell any el retaule d’alabastre fou mutilat, la campana esbocinada i l’ermita, saquejada, restà en el més gran abandonament.

Després de la guerra, una colla de joves recolliren el retaule, taparen la teulada, desenrunaren les dependències, feren tornar a rajar l’aigua a la cisterna i construïren una nova ara i pilar a l’altar de la capella. Això no obstant, el temps, inexorable, va anar malmetent l’ermita, i, fa pocs anys, li quedava poc per no ser més que un munt de runes.

El 1993, un grup de montblanquins, ara coneguts com Els Ermitans de Sant Joan de la Muntanya, van proposar-se tornar a l’ermita una bona part, si no tot, del seu antic esplendor. Tots els dissabtes, aquests homes hi pugen i, poc a poc, l’ermita està començant a ser el que era; se n’han reconstruït les escales, se n’ha tornat a tapar el sostre, se n’han adobant els murs., s’ha fet el foc a terra, una cuina, s’ha portat l’aigua a la font… de manera que l’Ermita de Sant Joan torna a ser un orgull pels montblanquins.

El Call de Montblanc
info@elcalldemontblanc.om

Restaurante de cocina tradicional catalana en Montblanc.